MINIPROJECTE 2: QUE SÓN ELS TSUNAMIS? (activitat 2.3)

Ja estem arribant al final del semestre, i ara m'agradaria deixar-vos el nostre últim treball de l'assignatura el miniprojecte (recordeu que l'he fet amb l'Anna Besalduch.G). En anteriors entrades, ja us havia deixat la fitxa de com treballaríem i que tindríem en compte, però ara podreu veure tot el desenvolupament d'esta tasca i els seus resultats (inclòs està fitxa ampliada).


Com sempre trobareu tot el treball clicant sobre el nom de l'activitat. Aquí us deixaré el índex, el enllaç del wikispace ( hi han bona part del treball, a més a més de l'organització de l'equip), la conversa/entrevista que vam dur a terme als aprenents i les nostres conclusions dels projecte. Moltes gràcies per la vostra lectura ^^!

1.Primer de tot l'índex per a que us feu a la idea de com està organitzat este:

1. Introducció ……………………………………………………………….3

2. Disseny de l’activitat……………………………………………………....4

3. Mapa conceptual de l’activitat…………………………………………....11

4. Descripció de les sessions………………………………………………..12

4.1. Introducció a les sessions………………………………………12

4.2. Descripció detallada de cada sessió…………………………….13

5. Avaluació de l’aprenentatge aconseguit…………………………………...18

             5.1. Avaluació inicial……………………………………………….19

5.2. Avaluació continuada…………………………………………..21

            5.3. Avaluació final………………………………………………....22

6. Avaluació tecnològica (processal) del disseny……………………….…....24

6.1 Canvis en les sessions………………………………………......25

            6.2. Avantatges i inconvenients de les eines tecnològiques……….......26

            6.3. Eines col·laboratives……………………………………….......27

7. Conclusió…………………………………………………………….….29

8. Autoavaluacions………………………………………………………....32

8.1. Autoavalució d’Anna……………………………….……….....32

8.2. Autoavalució de Laura…………………………….…………...32

9. Bibliografia……………………………………………………………....33


 2. Wikispace

3. Conversa/entrevista aprenents (us haurem de baixar l'audio).

4. CONCLUSIONS del treball:

Cabero afirma que “les TIC impacten en tots els sectors de la societat”. L’educació és un dels sectors més importants i, com a tal, també es veu afectada per aquesta nova realitat social. D’aquesta manera, la informàtica ens proporciona infinitat de recursos que ajuden a optimitzar el procés d’ensenyament-aprenentatge. Recursos que ens permeten millorar i “actualitzar l’educació”, perquè aquesta està en continu canvi. De fet la TE és una mostra d’este canvi i evolució, la tecnologia educativa com hem comentat ja algun cop, ha esdevingut una disciplina de la didàctica i organtizació escolar (Educació i tecnologia: fonaments teòrics. Noves tecnologies de la informació i la comunicació en educació, Cabrero Almenara pàg. 5).

Les TIC en general i Internet en particular proporcionen noves maneres de veure el món, però també noves maneres de fer. Les TIC han obert el camí per al intercanvi de models educatius arreu del país o inclús del món ( tot i que no sempre és bo, ja que cada societat necessita una educació coherent a la seua realitat), però en general pensem que podem parlar de com la tecnologia (TIC) s’ha obert pas en l’educació, essent un fantàstic recurs (encara que no únic i imprescindible) que dóna i esten idees amb molta rapidesa i facilitat. Per exemple, fa uns anys seria impensable concebre un web on penjar treballs pel simple fet de compartir amb els altres, sense demanar res a canvi o si féssem referència a l’Italià del principi del S.XX, on la coneguda Maria Montessori va desenvolupar el seu propi mètode, si potser aquesta no s'hagués hagut d’exiliar a Barcelona i desprès a Holada, potser Europa hauria ignorat la seua nova metodologia (o hauria tardat a conèixer-la). Aquest fet avui en dia difícilment passaria, perquè qualsevol pedagog/a podria crear un bloc i mostrar les seues idees al món, o encara millor participar en una revista electrònica de tirada internacional.

Està clar que la globalització que comporta aquestes noves tecnologies implica un canvi de mentalitat i, en conseqüència, un canvi de metodologia a tots els nivells. Així, ara és possible relacionar-se amb els altres sense sortir de casa o, com hem fet nosaltres, portar a terme un projecte educatiu mediat per Internet. Diferents eines informàtiques ens han permès aquesta forma de treballar. Per una banda, les mediadores hem augmentat les nostres capacitats tecnològiques al treballar d’aquesta manera, alhora que no hem abandonat per a res el treball col·laboratiu (que potser algunes persones pensarien que pot ocórrer al perdre el contacte personal i repartir tasques), en el nostre cas podríem defensar que això ha estat tot el contrari, han estat diferents programes (Skype, xat gmail...) els que ens han facilitat la comunicació com si fos cara a cara. Per una altra banda, aquests recursos també han possibilitat la creació de diferents materials per al desenvolupament de la pràctica (formularis atractius i motivadors, multitud de simulacions ...) que han canviat la metodologia a seguir en el miniprojecte, un disseny que segurament hagués pogut ser molt diferent si s’hagués dut a terme en una escola/institut o qualsevol espai més formal.

D’aquesta manera, en aquest projecte hem pogut fer plausible que aquest canvi és possible en l’ensenyament. Així, hem dut a terme el projecte de manera sincrònica però en llocs diferents (cada mediadora a casa seva), cosa impensable sense aquesta tecnologia i hem treballat de manera col·laborativa, en espais comuns accessibles a través d’Internet. Es tracta doncs, d’utilitzar adequadament aquests recursos per a treure’n el màxim partit. Encara més, aquesta manera de treballat ens ha evidenciat com les TIC són una possibilitat viable per a l’estudi, per l’ aprenentatge i per al treballar col·laboratiu.

Així mateix, hem realitzat el projecte en un ambient informal, amb els pares d’una de nosaltres. La situació educativa, doncs, no és la mateixa que en les escoles. Tot i això, l’objectiu és el mateix: aconseguir un aprenentatge significatiu. Podem afirmar que hem aconseguit aquestes metes recordant els principis d’aquest tipus d'aprenentatge (TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista de David Jonassen, pàg.7-8):

- Actiu perquè els aprenents eren els protagonistes del seu aprenentatge i estaven compromesos amb este.

- Constructiu ja que es creen nous coneixements en base dels que ja es tenen, afegint la nova informació que els faltava.

- Col·laboratiu pel fet què els dos subjectes van aprofitar les contribucions entre ells per aprendre (per ex. mapa conceptual).

- Intencional perquè els subjectes desitjaven saber més sobre el tema.

- Conversacional per tal que l’aprenentatge és va dur de manera dialògica en certs moments del procés (creació del mapa conceptual, posada en comú o conversa/entrevista).

- Contextualitzat gràcies a que el coneixement tenia una referència real, existent dins del context informacional dels subjectes (en les noticies que aquests veien).

- Reflexiu per tal com els individus s’adonen que han aprés a través de les seues accions (buscar informació, crear mapa, contestar al formulari...).

Així doncs, segons com comenta Jonassen, “construir models que es basin en la informàtica és l’activitat tecnològica més atractiva conceptualment que existeix, amb la màxima contribució al canvi conceptual i al desenvolupament de models mentals (TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista de David Jonassen, pàg.11). La conclusió a la que arribem a partir d’aquí és que els docents, per tant, tindrem l’obligació d’utilitzar eficaçment les TIC com a mediadores del coneixement i l’aprenentatge per tal que aquest sigui realment significatiu, i com a psicopedagogs haurem de conèixer aquestes eines i saber dissenyar-ne de noves o utilitzar-les segons les necessitats del moment i de les persones que han d’intervenir en ella. És a dir, que haurem d’utilitzar-les per produir el canvi conceptual en els nostres participants, per tal de poder crear realment la construcció del coneixement, que és fins el moment la corrent que té més importància en l’àmbit educatiu i pedagògic.

Bona tarda!!!
de nou estic aquí per compartir ara el mapa conceptual del miniprojecte que he fet juntament amb la Anna Besalduch. Us el deixo aquí per a qui hi feu un cop d'ull. En pocs dies compartirem l'informe amb el que podreu entendre millor tota la feia feta, espero que també us el mireu, ja veureu que està molt bé!!.

Si cliqueu sobre el mapa el veure'm més gran, però si tot i així el trobeu petit, podreu trobar-lo aquí també!

Bon dia bloggers!!,
avui us voldria deixar una sèrie de recursos que l'alumnat de psicopedagogia de la UOC ha anat presentant al fòrum de l'assignatura. La veritat és que més d'un programa pot ser útil, per a treballar en aquest cap o ens molts d'altres, inclós per a utilitzar-los per a un mateix/a. Podreu trobar una breu explicació de cada eina i l'enllaç. També de tant en tant us deixo alguna captura per a que pugeu veure el que es pot aconseguir amb ells. Espero que us siga d'utilitat.




Playcomic: programa molt divertit per a crear un còmic. Està molt bé, perquè et dóna objectes i personatges (realitzant diferents moviments, cosa que permet una història més dinàmica), també et deixa escollir el tipus de vinyetai altres, està molt bé. 


Sloodle: Aquest nou recurs que està naixent avui en dia, és una mescla entre els recursos moodle i second life. Si entrem a la seua pàgina podrem crear un usuari en avatar que podrà introduir-se en un centre d'educació virtual!. Amb ell/a podrem assistir a classes de manera "presencial"  o fer videoconferències, serà com anar a classe però des de casa, una idea que pot millorar l'educació i també (des del meu punt de vista) possibilità l'accés d'estudi a persones malaltes o amb problemes de mobilitat física. S'haurà de seguir aquest nou descobriment, per entendre més aquest recurs podeu llegir el següent article.


Viquipèdia i wikipedia: aquest és un recurs molt utilitzat i conegut per a tots els navegants habituals de la xarxa (en català i castellà i molts altres idiomes). Una de característica important és la possibilitat de citar la informació escrita, i el més interessants és que t'explica com fer-ho segons diferents estils, com ara l'APA o ISO. Trobeu-ho clicant aquí.




Tux paint: semblant al programa paint, però més dirigit a infants, molt visual i fàcil d'usar.

Prezi: Programa per a compartir idees, que ara està iniciant-se en fer-la servir per a realitzar presentacions. 

Elmodo: espai virtual, semblant al moodle o una espècie de xarxa social, per a xiquets de primària. 

Vídeo de per a que serveix un wikispace

Stripgeneration: programa que et permet crear un còmic amb l'ordenador.

Gliffy: espai per esquemes. 

Mapas interactivos: espai amb diferents mapes geològics i polítics interactius d'arreu del món. Pots treballar diferents països i en diferents llengües. 

XTEC: és la pàgina d'educació de Catalunya, en ella podreu trobar un PDF molt interessant de com treballar de manera cooperativa.

Issuu: programa en línia per penjar documents i exposar-los a la xarxa, on també pots visualitzar diferents materials digitals, com ara:  llibres, revistes, diaris i altres. 

BulleTIC: espai que pertany a la pàgina xtec, on es podien trobar recursos TIC per a l'educació; programes, activitats, jornades. El dia 13 de març del 2012 coincidint amb la publicació de la nova versió del portal de la XTEC es va decidir no actualitzar més el ButlleTIC. Ara les novetats s'integren a les diferents seccions de la XTEC on assíduament s'actualitzen.

Rebujito: és un espai per a pintar. Et donen unes imatges de fons i estes s'han d'emplenat amb colors. Ex:

El bazar de los locos:  aquí podrem trobar un projecte d'escriptura col·laborativa. 

Kidsmart: recurs que ens pot ajudar a ensenyar als infants aprendre a usar la tecnologia. 

Ara word:  Processador que ens permet la escriptura simultània de text i  pictogrames alhora, pot ser de gran ajuda en persones amb alguna dificultat amb la comunicació funcional. 

Recursos TIC: espai del xtec, que permet repassar i recolzar alguns unitats didàctiques per a l'Aula d'acollida. 

ARASAAC: ofereix recursos gràfics i materials per a facilitar la comunicació en persones que tenen dificultat  en aquesta àrea. 

Audacity: eina que fa la tasca de gravadora digital. 

Variat de pàgines per a crear  per dibuixar personatges o còmics: 

http://www.mainada.net/comicssketch/edit_strip/new 
http://www.makebeliefscomix.com/  (tires còmiques)
http://city.lego.com/en-us/comicbuilder/intro.aspx  (amb lego)
http://marvelkids.marvel.com/shows/122/the_super_hero_squad_show (personatges Marvel)

PUCPAC: espai on podrem trobar dites populars per a treballar la intel·ligència emocional i la resolució de conflictes. 

 XTEC blocs: un espai per a mestres on poden crear els seus blocs. Ex:

El jigisawplanet : espai on a partir de qualsevol imatge o fotografia pots crear un trencaclosques de diferents dificultats. 

Recursos TIC pel mestre: bloc amb aportacions molts interessants- Podrem trobar material de reforç i programes TIC en diferents assignatures. 

PIX resizer: Recurs que ens ajuda a reduir els pes de les fotografies, quelcom molt útil alhora de penjar i entregar treballs amb aquestes. 

Wordle: lloc web, que et permet crear títols molt originals.

Jing: programa per capturar la pantalla i remarcar-hi coses. 

Bloc: un bloc molt dinàmic de l'Escola Verd (de primària). Pot ser molt bon exemple per a fer-ne un ^^.

Glogster: espai per crear posters virtuals, pujar videos, documents d'audio i fotos. 

Calameo: lloc per a publicar i compartir documents en diferents formats. 

MINIPROJECTE: 

Hola de nou bloggers, aquí estic amb una nova activitat de l'assignatura NTIC. En aquest cas hem de realitzar un miniprojecte on ensenyàrem alguna cosa als nostres voluntaris. En el meu cas, estic treballant amb una companya: Anna Besalduch Garcia; totes dues estem el·laborant un treballar per ensenyar a dos adults com esdevenen els tsunamis.

Aquí us deixo el que podríem dir la primera part del treball, la fitxa. Amb aquesta us podreu fer la idea de que treballarem i com ho farem, espero que siga del vostre interès.

Títol de l'activitat: Com es formen els Tsunamis?
Agents personals: Aprenents: un matrimoni (Joan.J.A i Pili.LL.B) amb estudis de graduat escolars de 63 i 53 anys respectivament. Mediadores: Anna Besalduch Garcia i Laura Jovaní Lluvia, dos mestres diplomades en educació infantil i estudiants de psicopedagogia.		Tecnologia mediadora: Per als aprenents: - 1 portàtil per a cada aprenent amb connexió a la xarxa. - El cercador google. - Activitats en suport TIC. Per a les mediadores: - 2 ordinadors amb connexió a la xarxa - Wikispace. - Gmail (i aplicacions d'aquest). - Skype. - CmapTools. - Cercador de google. - Audacity (possiblement). - Pot sorgir algun altre recurs durant la creació de l'informe o les sessions.
Descripció del problema de partença: Fa referència a la necessitat personal d'aprenentatge. Sorgeix, per casualitat, una lectura sobre un tsunami que va arrasar la costa japonesa fa un any. A partir d’aquí, els aprenents es qüestionen com esdevé això. Aquest és un problema que no s’entén només amb els coneixements previs interioritzats, per tant, hi ha la necessitat de buscar informació i aprendre com i perquè succeeix el fenomen. Estructuració: Es tracta d’un problema ben estructurat ja que implica un conjunt restringit de factors i el seu objectiu és conegut (conèixer el perquè dels tsunamis i com s’originen), és a dir, es centra en la solució correcta i eficaç. Tipus: El tipus de problema és de resolució de dificultats ja que, a partir de la recerca d’informació, creen les seves hipòtesis, les comproven a partir d’una simulació i, per últim, defineixen el fenomen estudiat i les seves causes. Complexitat: La complexitat és alta perquè els aprenents no han estudiat mai res relacionat amb el tema, i han d'integrar coneixements molt diferents als de la seua època d’estudiants. Especificitat de camp: L’especificitat és abstracta perquè, tot i estar relacionada en una situació real del passat, no és una experiència directa o del context proper dels nostres participants.
Plantejament del problema cara als aprenents: Els participants són els pares d'una de les moderadores, van llegir al diari un recordatori sobre el tema del tsunami a Japó i li van demanar que els hi expliqués com és produïa aquest, llavors la moderadora, en lloc de respondre, va aprofitat la situació per trucar a l'altra moderadora i entre les dos van decidir demanar-los si estarien d'acord en realitzar el miniprojecte. Els seus comentaris sobre el tema sorgit van ser: Joan: “Vaig llegir com feien referència de nou a la catàstrofe que havia provocat el tsunami al Japó. Tornaven a comentar com havia estat de 8, 9 en l'escala de Richter (cosa que no entenc massa). Realment, feia un any ens havien bombardejat en informació i imatges, i em va sorgir l'interès de saber com podia ocórrer això, com un terratrèmol esdevé a la mar”. Pili: “Jo també havia llegit la noticia del trist aniversari. Sincerament, puc comprendre que una onada gegantina destruís la costa de Japó, perquè se provoca un terratrèmol a la mar, però no sé perquè es produeix este”. Com veiem, els dos participants no saben com resoldre la qüestió que s'han plantejat. Volen saber més sobre els tsunamis i llancen una pluja de preguntes com: per què ocorren els tsunamis?, com poden ser tan destructius?... Nosaltres,(les mediadores) com he dit aprofitarem la situació per a realitzar el miniprojecte, apuntarem aquestes qüestions que es pregunten a ells mateixos, i prepararem un formulari web per a saber els seus coneixements previs. Desprès, els suggerirem certes activitats per a poder crear els coneixement que els fan falta per a respondre als seus dubtes.
Context de l'activitat: L'aprenentatge es realitzarà en un context no formal, en la mateixa casa del matrimoni. L’aprenenta treballa pels matins i l'home està jubilat. Treballarem amb ells els dimecres i els divendres per la tarda en un total de 5 sessions, entre les 18:30h i les 19:30h . La seua principal eina serà el Google Chrome.
Característiques cognitives, emocionals, actitudinals i físiques: Es tracta d'un matrimoni de mitjana edat amb estudis bàsics que no han tingut massa contacte amb les ciències naturals com les que coneixem ara. El seu nivell d'usuari a la xarxa és bàsic, però amb ganes de saber-ne més. Pel que fa a l'actitud i les emocions, podem dir que l'activitat no representa un coneixement imprescindible per la seua vida quotidiana, però sí un interès sorgit d'ells per conèixer més el món que els envolta, cosa que els motiva.
Competències especifiques: Objectius - Conèixer l’existència de la distribució de les plaques tectòniques i el seu nom. - Aprendre els seus possibles moviments i les conseqüències d'aquests. - Saber com es mesuren els moviments realitzats per les plaques. - Aprendre a aprendre a través de recursos tecnològics. - Plasmar allò après en un mapa conceptual.
Continguts:
Conceptual: -Vocabulari relacionat amb els tsunamis, les plaques tectòniques i els moviments sísmics. - L’escala de Richter.	Procedimental: - Adequada utilització de les TIC en el procés de cerca d’informació. - Realització satisfactòria de la simulació del tsunami. - Saber verbalitzar els aprenentatges adquirits. -Saber plasmar els aprenentatges en un mapa conceptual.		Actitudinal: - Actitud positiva cap a les TIC. - Saber adaptar-se als recursos dels quals disposen. - Mostrar interès en la resolució de problemes.
Previsió de la seqüència de les activitats: Sessió 1: anotar les preguntes i els dubtes que tenen. Sessió 2: emplenar un formulari de coneixements previs i buscar respostes amb el google chrome. Sessió 3: dissenyar un mapa conceptual amb el CmapTools. Sessió 4: realitzar l’experiment d’imitació d’un tsumami a petita escala. Sessió 5: avaluació final a partir d’un formulari o de la gravació d’una conversa sobre el tema amb els aprenents.
Fonamentació psicopedagògica del disseny: El nostre disseny està bastat amb la corrent constructivista. Aquest va ser influenciat per molts autors importants, nosaltres en destacarem dos: Vygotsky (1931) i Ausubel (1970). El primer amb la seua ZDP la importància que li dóna a l’infant com a agent actiu del seu aprenentatge. El segon amb la seva teoria de l'aprenentatge significatiu (uns dels pilars del constructivisme) on l'autor identifica molts dels punts que avui en dia es tenen en compte per al procés d'E-A com ara: l'avaluació de coneixements previs, organització de materials, la necessitat de motivació en l'alumnat, l'ús d'exemples i diagrames en l'aprenentatge (d'aquí sorgeixen els mapes conceptuals), etc. Hem de dir que del constructivisme en general, ens interessa que els nostres participants construeixin el seus coneixements, no que els memoritzen i que els treballin per al seu desig de saber, és a dir, que creïn el seus models mentals de la situació estudiada i que en ells esdevinga un canvi conceptual de la manera de veure el fenomen. Tot i que normalment aquestes teories sempre van més dirigides a l'educació formal i ens infants o joves, nosaltres creiem que les seues aportacions també ens serveixen en l'educació informal i a qualsevol edat, ja que els nostres participants també són alumnes que aprenen alguna cosa.
Procediments i criteris d'avaluació: Les activitats es realitzaran a casa dels aprenents. Una de les mediadores estarà amb ells i l’altra ho anirà seguint des del programa de videoconferència Skype. Aquesta última també participarà en el seguiment i la mediació de l’aprenentatge. Els criteris d’avaluació es basaran en les observacions que haurem anat realitzant al llarg de totes les sessions que plasmarem posteriorment en una graella d’avaluació. A més, s’analitzarà el mapa conceptual realitzat, ja que aquest evidencia el canvi conceptual dels aprenents, així com també la seva verbalització d’aquests aprenentatges a partir d’una conversa referent al tema dels tsunamis.
Previsió de la temporalització: Aquest projecte consta de 5 sessions amb una activitat d’aprenentatge en cadascuna. Cada sessió durarà aproximadament 1 hora, tot dependrà del grau de dificultat que aquesta suposi per als aprenents. Es durà a terme durant 2 setmanes i mitja, dos dies a la setmana (dimecres i divendres).

MINIACTIVITAT 2.2. (forma part de la PAC 2)

Hola de nou!!!, ja feia uns dies que no havia afegit res, però em trobava treballant per a realitzar la nova activitat proposada, un cop finalitzada us la presentaré a continuació. En aquest cas podiem escollir entre dos activitats diferents  la 2.1 i la 2.2. La primera tractava sobre buscar i crear un cas Kite. El Kite és un programa de històries o casos, on professorat (la majoria) comparteix experiències fetes a les aules. En la segona activitat (que és la que jo he realitzat), el que s'havia de fer era seleccionar un fil del debat (de la miniactivitat 1.2) i escollir a 2 o 3 alumnes i els seus comentaris (que estiguessen relacionats) per a realitzar amb la eina CmpaTools un mapa d'arguments. Per a que tingueu més clar el que demanava us poso el índex del treball aquí:

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ: 3

2. INFORME: 4

2.1. Connexions d'argumentacions 4

2.2. Paper de la moderadora 5

2.3. Reflexió de les funcionalitats del campus 5

2.4. Comparació debat de la UOC amb altres eines 6

2.5. Rubrica qualitativa d'arguments escollits 10

2.6. Eina CmapTools 11

3. CONCLUSIÓ: 13

4. AUTOAVALUACIÓ: 13

5. BIBLIOGRAFIA: 14

Aquí us penjaré només els punts 2.1, 2.5 , 2.6 i 3. He escollit aquests perquè tot i que tot és interessant, són els punts més reflexió, com ja sabeu d'altres cops clicant sobre el nom de l'activitat podreu veure tot el treball. 

Doncs bé, primer us exposo el mapa d'arguments:

La rúbrica qualitativa (que al fer-la m'ha permès descobrir un nou recurs el Rubistar):

Ara us mostro el quadre que vaig fer sobre la reflexió del programa CmapTools:

I finalment us deixo aquí les conclusions d'aquesta activitat:

Per finalitzar el treball m'agradaria comentar aquelles impressions que he tingut mentre he anat desenvolupant el treball. He de admetre que aquest ha estat molt interessant i molt difícil també. Ho he passat bastant malament per a decidir quin dels fils escolliria i per a crear el mapa d'arguments. Este últim em va costar molt de realitzar, cosa que fa que m'adone de la necessitat que tenim de practicar més aquesta habilitat, i de ensenyar-la bé quan estiguem en el nostre paper de mestres o psicopedagogs. També he patit alhora de fer la rúbrica, perquè em costava entendre com fer-la, quina plantilla utilitzar... però finalment me n'he sortit per a totes dues coses i n'estic molt orgullosa.

Per una altra banda, estic feliç d'haver descobert espais i eines tant fantàstiques com el CmapTools, el Rubistar, el Belvedere o el Kite... M'ha fet adonar-me que dins del món virtual tenim molts recursos meravellosos que poden ajudar-nos a desenvolupar les nostres habilitats, ha millorar el procés d'E-A en les aules i ha proporcionar-nos experiències que d'altra manera no podríem arribar a conèixer. Realment he acabat el treball enamorada d'estes eines i amb ganes de tenir temps per a explorar-les i utilitzar-les més profundament. 

MINIACTIVITAT 1.3 (PAC 1)

Aquesta activitat ha estat la darrera d'una sèrie que ens ha permès finalitzar la PAC 1. Realment ha estat molt complicada per a mi, a més de descobrir i utilitzar el programa gratuït cmaptools, l'activitat requeria una reflexió sobre tot el que havíem aprés en la lectura de l'article de Domènech i Tirado i amb el mòdul 1. Autènticament he fet la pràctica sense estar segura de com la feia, i en el mapa final, que ara desprès mostraré, tenia por de fer-lo massa extens i incomprensible per això al final vaig escollir fer-lo no massa gran.

L'activitat també ha suposat reflexionar sobre tot allò que pensàvem en la miniactivitat 1.0 (avaluació prèvia) i mostrar que en pensvem ara, realment la tasca ha estat dura però productiva.

Aquí us deixo primer el mapa inicial que vaig fer:

I ara desprès podeu trobar el mapa final d'aquesta primera PAC (també el podeu trobar en la miniactivitat 1.3.):

MINIACTIVITAT 1.2. (la miniactivitat 1.1.és el bloc en si mateix)

Aquesta setmana passada em estat immersos en un debat molt interessant, on la professora ens a presentat diferents temes per a tenir en compte, i on cadascun/a segons unes directrius havia de defensar un bàndol (tecnodeterminista o sociodeterminista), a mi m'ha tocat el primer.

Jo he participat en els següents fils:

FIL EL LEÓN DORMIDO on amb el temari i els següents videos (1 i 2 ) és qüestionaven preguntes com:

• La sostenibilitat i la tecnologia són compatibles?
• Perquè es rebutja la tecnologia? 
• Amb quins arguments? 
• Quins efectes socials pot tenir el no utilitzar les tecnologies?
• Com enfocaríeu en aquest fil els mites de la democratització tecnològica? Què diuen els tecnodeterministes? i els sociodeterministes?

Les meues aportacions han estat en relació a comentaris dels companys/es, però les exposo seguidament perquè crec que es comprenen igualment.

Aportació 1:

Sobre les afirmacions de la Yasmina sobre que “la cultura, la naturalesa de l’home, la llibertat, la creativitat… es va perdent cada cop més amb els nous avenços tecnològics”, m'agradaria respondre que la tecnologia ajuda a desenvolupar i evolucionar una societat, i que no utilitzar-la pot ser perjudicial per aquesta també.

Els avenços tecnològics són fruit de la naturalesa humana, formen part de com l'ésser humà des de que va sortir de les coves, fins ara ha anat inventant i creant “artefactes”per a evolucionar, l'home és un esser curiós i amb aquesta curiositat descobreix i creà, i una d'aquestes creacions és la tecnologia. Un exemple més específic és el següent: Tot i semblar que els cavalls eren un medi ecològic de transport, la situació als carrers de les ciutats a finals del S.XIX era insostenible. Aquests animals causaven problemes d'embussos, moltes morts de vianants, i sobretot problemes de higiene i salut per culpa de les seues defecacions (10 quilos al dia per cavall) que provocaven una ràpida propagació (mosques, rates...) i augment de malalties. En aquell època, la gent creia (tot i que ara pot semblar exagerat) que els cavalls acabarien amb ells i no pensaven que hi hagués cap solució al respecte. Però aquesta por és va esvair gràcies a l'invent del cotxe, que va resoldre el problema més perillós (el de la higiene i salut). Per a mi aquest és un cas de com la tecnologia va ajudar a salvar la societat del moment, si el cotxe no s'hagués inventat la societat del moment no se'n hagués pogut sortir. El primer cotxe és va crear en una societat en concret, però prompte és va estendre a tot el món, propiciant que totes les societats poguessin evolucionar i deixar el problema dels cavalls en el passat. Tot i que avui en dia, els cotxes també són un problema ecològic per les seues contaminacions, la tecnologia busca solucions: cotxes elèctrics, solars, biocombustibles... per a solucionar el problema de nou, no utilitzar uns coneixements com aquests podria significar la total destrucció de la capa d'ozo.

No podem fugir dels canvis, aquests són inevitables en la natura i indispensables per la evolució de la espècie. Per tant, la tecnologia no va contra la humanitat, l'ajuda a evolucionar i a canviar essent cada vegada més respectuós amb el desenvolupament sostenible. La tecnologia no provoca la pèrdua de cultura, de llibertat, de creativitat... aquesta el que fa és canviar-les per unes altres, creà nova cultura, un nou tipus de llibertat, una nova manera de creativitat... En l'exemple anterior podríem dir que la societat va canviar la seua cultura de viatjar amb carró de cavalls per la de viatjar amb cotxes. 

Aportació 2:

Responent a la premissa de la Sonia que la fa concloure: “una forma primordial de aprender de la propia experiencia y las nuevas tecnologías nos dan la información sin dejarnos pasar por la experiencia”, voldria dir que penso que això no és així, tot el contrari, les noves tecnologies permeten viure una gamma molt amplia d'experiències que ens aporten també coneixements. . Podríem exposar la següent idea utilitzant l'exemple dels terratrèmols. Amb això vull arribar a que amb una simple simulació amb ordenador podríem ensenyar als infants com actuar en aquesta situació, i tot i que és impossible realitzar una simulació dins d'un mateix moviment sísmic, si podem viure i veure les seues conseqüències dins de l'ordenador (amb jocs interactius) i aprendre conductes d'actuació. Passa el mateix amb altres experiències que no podem reproduir a l'aula o que si poguéssem ens costarien molts de temps o esforços com: actuar davant d'incendis (no podem incendiar alguna cosa per viure-ho, però podem utilitzar les gravacions d'un incendi real o jocs a la xarxa, per a veure els perills i evitar-los), veure el creixement d'un arbre (podem viure-ho criant-la nosaltres, però pot tardar més temps del que tenim per a cursar un sol curs i amb l'ordenador podem reproduir-lo i reconèixer el procés i l'arbre a la natura), la reproducció d'un mamífer (no podem portar cap animal per a vore'l. ni podem anar a visitar-lo seguidament a un bioparc o zoo per a seguir-lo, resultaria massa costós, però si podem utilitzar videos per viure aquesta experiència)... Crec que no hem d'oblidar que la tecnologia no és bona ni dolenta per si mateixa, sinó que el que és positiu i negatiu és l'ús que ens donem les persones.

Per tant, com podem veure, les noves tecnologies ben utilitzades poden aportar coneixements i vivències que de cap altra forma podríem viure,  amb això no vull dir que aquestes siguen millor que viure-les en persona, però tota societat té límits de recursos i possibilitats ( per exemple no podem provocar un terratrèmol) i les tecnologies poden ajudar a eliminar part d'aquests límits. 

FIL LA COMPETÈNCIA DIGITAL on amb els material següents: Jordi Adell i CD, PLA i Crap Detection 101

se'ns plantegen:

• Com es pot aprendre a l’escola la competència digital?
• Per a què serveixen les TIC a l’aula? Serveixen pel desenvolupament de les competències digitals i el tractament de la informació o pel desenvolupament de la les competències bàsiques amb l’ajuda del desenvolupament de les competències bàsiques amb l’ajuda de les TIC?
• Quines han estat les decisions curriculars de les diferents administracions?

On el meu comentari va ser: 

Tot i que pertànyer al bàndol tecnodeterminista ( la tecnologia té més importància que la societat en els canvis que estem vivint), estic bastant d'acord amb la afirmació de Mia: La competència digital (CD) és més que un recurs per a aconseguir les competències bàsiques (CB), és una competència bàsica en sí mateixa.

El món el que vivim (tal i com comenta Jordi Adell en el seu video) és tecnològics (e-reader, camàres digitals, GPS, mòbils amb Internet...), aquesta realitat marca el món i la societat on vivim. No podem plantejar-nos una educació sense ús de les TIC perquè aquestes estan immerses en el nostre dia a dia, en les nostres cases, en el nostre treball, per tot arreu, de fet en molts àmbits depenem completament d'elles (per exemple: medicina o dades de documentació governamentals). És imprescindible que qualsevol persona que vulga poder afrontar el dia de demà la seua societat, tinga clares i ben formades les CD. De fet, tant en el vídeo de Jordi Adell on veiem tot el que englobaríem dins de CD (c. informacional, c.tecnològica, ciutadania digital, alfabetització múltiples, alfabetització cognitiva general,) ens fa reflexionar sobre la necessitat d'ensenyar aprendre a aprendre per poder defensar-se en el món tecnològic; com en la explicació del PLE on s'evidencia la necessitat de canviar d'estratègies didàctiques, ja que el paper del professor i de l'alumne ha canviat amb les TIC; o en el punt de vista de Howard Rhengold (Crap Detection 101) on ens explica i adverteix dels riscos d'internet del perill mala informació (informació “basura”) i sobre la necessitat de saber identificar i de verificar aquesta per poder aprendre. Totes aquestes fonts ens mostren la necessitat de treballar en les CD com a competència bàsica, sobretot de poder aprendre a reflexionar, ser crítics i transformar tota la informació que ens arriba per a tal de poder crear autèntics coneixements. I no només persones concretes s'han donat compte d'això, sinó països sencers que conjuntament han format plans com els: E.learning i E.europe (que avui en dia encara no han aconseguit tots els seus objectius) per a potenciar la implantació de les TIC. Això ens demostra que encara tenim un llarg camí per recórrer, i que és important que no defallim.

La tecnologia marca evolucions en les societats i les persones han d'estar preparades per a poder continuar i formar part en ella. La tecnologia no espera, avança i arrastra la societat a avançar amb ella, per això aquesta ha d'estar preparada i ha de tenir les seues competències digitals a punt. Perquè aquestes són necessàries per la seua supervivència.

Finalment amb tot lo comentat en aquests, he arribat a unes conclusions que he plasmat en la síntesi a entregar que entrant aquí podreu veure.