MINIPROJECTE 2: QUE SÓN ELS TSUNAMIS? (activitat 2.3)

Ja estem arribant al final del semestre, i ara m'agradaria deixar-vos el nostre últim treball de l'assignatura el miniprojecte (recordeu que l'he fet amb l'Anna Besalduch.G). En anteriors entrades, ja us havia deixat la fitxa de com treballaríem i que tindríem en compte, però ara podreu veure tot el desenvolupament d'esta tasca i els seus resultats (inclòs està fitxa ampliada).


Com sempre trobareu tot el treball clicant sobre el nom de l'activitat. Aquí us deixaré el índex, el enllaç del wikispace ( hi han bona part del treball, a més a més de l'organització de l'equip), la conversa/entrevista que vam dur a terme als aprenents i les nostres conclusions dels projecte. Moltes gràcies per la vostra lectura ^^!

1.Primer de tot l'índex per a que us feu a la idea de com està organitzat este:

1. Introducció ……………………………………………………………….3

2. Disseny de l’activitat……………………………………………………....4

3. Mapa conceptual de l’activitat…………………………………………....11

4. Descripció de les sessions………………………………………………..12

4.1. Introducció a les sessions………………………………………12

4.2. Descripció detallada de cada sessió…………………………….13

5. Avaluació de l’aprenentatge aconseguit…………………………………...18

             5.1. Avaluació inicial……………………………………………….19

5.2. Avaluació continuada…………………………………………..21

            5.3. Avaluació final………………………………………………....22

6. Avaluació tecnològica (processal) del disseny……………………….…....24

6.1 Canvis en les sessions………………………………………......25

            6.2. Avantatges i inconvenients de les eines tecnològiques……….......26

            6.3. Eines col·laboratives……………………………………….......27

7. Conclusió…………………………………………………………….….29

8. Autoavaluacions………………………………………………………....32

8.1. Autoavalució d’Anna……………………………….……….....32

8.2. Autoavalució de Laura…………………………….…………...32

9. Bibliografia……………………………………………………………....33


 2. Wikispace

3. Conversa/entrevista aprenents (us haurem de baixar l'audio).

4. CONCLUSIONS del treball:

Cabero afirma que “les TIC impacten en tots els sectors de la societat”. L’educació és un dels sectors més importants i, com a tal, també es veu afectada per aquesta nova realitat social. D’aquesta manera, la informàtica ens proporciona infinitat de recursos que ajuden a optimitzar el procés d’ensenyament-aprenentatge. Recursos que ens permeten millorar i “actualitzar l’educació”, perquè aquesta està en continu canvi. De fet la TE és una mostra d’este canvi i evolució, la tecnologia educativa com hem comentat ja algun cop, ha esdevingut una disciplina de la didàctica i organtizació escolar (Educació i tecnologia: fonaments teòrics. Noves tecnologies de la informació i la comunicació en educació, Cabrero Almenara pàg. 5).

Les TIC en general i Internet en particular proporcionen noves maneres de veure el món, però també noves maneres de fer. Les TIC han obert el camí per al intercanvi de models educatius arreu del país o inclús del món ( tot i que no sempre és bo, ja que cada societat necessita una educació coherent a la seua realitat), però en general pensem que podem parlar de com la tecnologia (TIC) s’ha obert pas en l’educació, essent un fantàstic recurs (encara que no únic i imprescindible) que dóna i esten idees amb molta rapidesa i facilitat. Per exemple, fa uns anys seria impensable concebre un web on penjar treballs pel simple fet de compartir amb els altres, sense demanar res a canvi o si féssem referència a l’Italià del principi del S.XX, on la coneguda Maria Montessori va desenvolupar el seu propi mètode, si potser aquesta no s'hagués hagut d’exiliar a Barcelona i desprès a Holada, potser Europa hauria ignorat la seua nova metodologia (o hauria tardat a conèixer-la). Aquest fet avui en dia difícilment passaria, perquè qualsevol pedagog/a podria crear un bloc i mostrar les seues idees al món, o encara millor participar en una revista electrònica de tirada internacional.

Està clar que la globalització que comporta aquestes noves tecnologies implica un canvi de mentalitat i, en conseqüència, un canvi de metodologia a tots els nivells. Així, ara és possible relacionar-se amb els altres sense sortir de casa o, com hem fet nosaltres, portar a terme un projecte educatiu mediat per Internet. Diferents eines informàtiques ens han permès aquesta forma de treballar. Per una banda, les mediadores hem augmentat les nostres capacitats tecnològiques al treballar d’aquesta manera, alhora que no hem abandonat per a res el treball col·laboratiu (que potser algunes persones pensarien que pot ocórrer al perdre el contacte personal i repartir tasques), en el nostre cas podríem defensar que això ha estat tot el contrari, han estat diferents programes (Skype, xat gmail...) els que ens han facilitat la comunicació com si fos cara a cara. Per una altra banda, aquests recursos també han possibilitat la creació de diferents materials per al desenvolupament de la pràctica (formularis atractius i motivadors, multitud de simulacions ...) que han canviat la metodologia a seguir en el miniprojecte, un disseny que segurament hagués pogut ser molt diferent si s’hagués dut a terme en una escola/institut o qualsevol espai més formal.

D’aquesta manera, en aquest projecte hem pogut fer plausible que aquest canvi és possible en l’ensenyament. Així, hem dut a terme el projecte de manera sincrònica però en llocs diferents (cada mediadora a casa seva), cosa impensable sense aquesta tecnologia i hem treballat de manera col·laborativa, en espais comuns accessibles a través d’Internet. Es tracta doncs, d’utilitzar adequadament aquests recursos per a treure’n el màxim partit. Encara més, aquesta manera de treballat ens ha evidenciat com les TIC són una possibilitat viable per a l’estudi, per l’ aprenentatge i per al treballar col·laboratiu.

Així mateix, hem realitzat el projecte en un ambient informal, amb els pares d’una de nosaltres. La situació educativa, doncs, no és la mateixa que en les escoles. Tot i això, l’objectiu és el mateix: aconseguir un aprenentatge significatiu. Podem afirmar que hem aconseguit aquestes metes recordant els principis d’aquest tipus d'aprenentatge (TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista de David Jonassen, pàg.7-8):

- Actiu perquè els aprenents eren els protagonistes del seu aprenentatge i estaven compromesos amb este.

- Constructiu ja que es creen nous coneixements en base dels que ja es tenen, afegint la nova informació que els faltava.

- Col·laboratiu pel fet què els dos subjectes van aprofitar les contribucions entre ells per aprendre (per ex. mapa conceptual).

- Intencional perquè els subjectes desitjaven saber més sobre el tema.

- Conversacional per tal que l’aprenentatge és va dur de manera dialògica en certs moments del procés (creació del mapa conceptual, posada en comú o conversa/entrevista).

- Contextualitzat gràcies a que el coneixement tenia una referència real, existent dins del context informacional dels subjectes (en les noticies que aquests veien).

- Reflexiu per tal com els individus s’adonen que han aprés a través de les seues accions (buscar informació, crear mapa, contestar al formulari...).

Així doncs, segons com comenta Jonassen, “construir models que es basin en la informàtica és l’activitat tecnològica més atractiva conceptualment que existeix, amb la màxima contribució al canvi conceptual i al desenvolupament de models mentals (TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista de David Jonassen, pàg.11). La conclusió a la que arribem a partir d’aquí és que els docents, per tant, tindrem l’obligació d’utilitzar eficaçment les TIC com a mediadores del coneixement i l’aprenentatge per tal que aquest sigui realment significatiu, i com a psicopedagogs haurem de conèixer aquestes eines i saber dissenyar-ne de noves o utilitzar-les segons les necessitats del moment i de les persones que han d’intervenir en ella. És a dir, que haurem d’utilitzar-les per produir el canvi conceptual en els nostres participants, per tal de poder crear realment la construcció del coneixement, que és fins el moment la corrent que té més importància en l’àmbit educatiu i pedagògic.