Aquesta setmana passada em estat immersos en un debat molt interessant, on la professora ens a presentat diferents temes per a tenir en compte, i on cadascun/a segons unes directrius havia de defensar un bàndol (tecnodeterminista o sociodeterminista), a mi m'ha tocat el primer.
Les meues aportacions han estat en relació a comentaris dels companys/es, però les exposo seguidament perquè crec que es comprenen igualment.
Aportació 1:
Sobre les afirmacions de la Yasmina sobre que “la cultura, la naturalesa de l’home, la llibertat, la creativitat… es va perdent cada cop més amb els nous avenços tecnològics”, m'agradaria respondre que la tecnologia ajuda a desenvolupar i evolucionar una societat, i que no utilitzar-la pot ser perjudicial per aquesta també.
Els avenços tecnològics són fruit de la naturalesa humana, formen part de com l'ésser humà des de que va sortir de les coves, fins ara ha anat inventant i creant “artefactes”per a evolucionar, l'home és un esser curiós i amb aquesta curiositat descobreix i creà, i una d'aquestes creacions és la tecnologia. Un exemple més específic és el següent: Tot i semblar que els cavalls eren un medi ecològic de transport, la situació als carrers de les ciutats a finals del S.XIX era insostenible. Aquests animals causaven problemes d'embussos, moltes morts de vianants, i sobretot problemes de higiene i salut per culpa de les seues defecacions (10 quilos al dia per cavall) que provocaven una ràpida propagació (mosques, rates...) i augment de malalties. En aquell època, la gent creia (tot i que ara pot semblar exagerat) que els cavalls acabarien amb ells i no pensaven que hi hagués cap solució al respecte. Però aquesta por és va esvair gràcies a l'invent del cotxe, que va resoldre el problema més perillós (el de la higiene i salut). Per a mi aquest és un cas de com la tecnologia va ajudar a salvar la societat del moment, si el cotxe no s'hagués inventat la societat del moment no se'n hagués pogut sortir. El primer cotxe és va crear en una societat en concret, però prompte és va estendre a tot el món, propiciant que totes les societats poguessin evolucionar i deixar el problema dels cavalls en el passat. Tot i que avui en dia, els cotxes també són un problema ecològic per les seues contaminacions, la tecnologia busca solucions: cotxes elèctrics, solars, biocombustibles... per a solucionar el problema de nou, no utilitzar uns coneixements com aquests podria significar la total destrucció de la capa d'ozo.
No podem fugir dels canvis, aquests són inevitables en la natura i indispensables per la evolució de la espècie. Per tant, la tecnologia no va contra la humanitat, l'ajuda a evolucionar i a canviar essent cada vegada més respectuós amb el desenvolupament sostenible. La tecnologia no provoca la pèrdua de cultura, de llibertat, de creativitat... aquesta el que fa és canviar-les per unes altres, creà nova cultura, un nou tipus de llibertat, una nova manera de creativitat... En l'exemple anterior podríem dir que la societat va canviar la seua cultura de viatjar amb carró de cavalls per la de viatjar amb cotxes.
Aportació 2:
Responent a la premissa de la Sonia que la fa concloure: “una forma primordial de aprender de la propia experiencia y las nuevas tecnologías nos dan la información sin dejarnos pasar por la experiencia”, voldria dir que penso que això no és així, tot el contrari, les noves tecnologies permeten viure una gamma molt amplia d'experiències que ens aporten també coneixements. . Podríem exposar la següent idea utilitzant l'exemple dels terratrèmols. Amb això vull arribar a que amb una simple simulació amb ordenador podríem ensenyar als infants com actuar en aquesta situació, i tot i que és impossible realitzar una simulació dins d'un mateix moviment sísmic, si podem viure i veure les seues conseqüències dins de l'ordenador (amb jocs interactius) i aprendre conductes d'actuació. Passa el mateix amb altres experiències que no podem reproduir a l'aula o que si poguéssem ens costarien molts de temps o esforços com: actuar davant d'incendis (no podem incendiar alguna cosa per viure-ho, però podem utilitzar les gravacions d'un incendi real o jocs a la xarxa, per a veure els perills i evitar-los), veure el creixement d'un arbre (podem viure-ho criant-la nosaltres, però pot tardar més temps del que tenim per a cursar un sol curs i amb l'ordenador podem reproduir-lo i reconèixer el procés i l'arbre a la natura), la reproducció d'un mamífer (no podem portar cap animal per a vore'l. ni podem anar a visitar-lo seguidament a un bioparc o zoo per a seguir-lo, resultaria massa costós, però si podem utilitzar videos per viure aquesta experiència)... Crec que no hem d'oblidar que la tecnologia no és bona ni dolenta per si mateixa, sinó que el que és positiu i negatiu és l'ús que ens donem les persones.
Per tant, com podem veure, les noves tecnologies ben utilitzades poden aportar coneixements i vivències que de cap altra forma podríem viure, amb això no vull dir que aquestes siguen millor que viure-les en persona, però tota societat té límits de recursos i possibilitats ( per exemple no podem provocar un terratrèmol) i les tecnologies poden ajudar a eliminar part d'aquests límits.
se'ns plantegen:
- Com es pot aprendre a l’escola la competència digital?
- Per a què serveixen les TIC a l’aula? Serveixen pel desenvolupament de les competències digitals i el tractament de la informació o pel desenvolupament de la les competències bàsiques amb l’ajuda del desenvolupament de les competències bàsiques amb l’ajuda de les TIC?
- Quines han estat les decisions curriculars de les diferents administracions?
On el meu comentari va ser:
Tot i que pertànyer al bàndol tecnodeterminista ( la tecnologia té més importància que la societat en els canvis que estem vivint), estic bastant d'acord amb la afirmació de Mia: La competència digital (CD) és més que un recurs per a aconseguir les competències bàsiques (CB), és una competència bàsica en sí mateixa.
El món el que vivim (tal i com comenta Jordi Adell en el seu video) és tecnològics (e-reader, camàres digitals, GPS, mòbils amb Internet...), aquesta realitat marca el món i la societat on vivim. No podem plantejar-nos una educació sense ús de les TIC perquè aquestes estan immerses en el nostre dia a dia, en les nostres cases, en el nostre treball, per tot arreu, de fet en molts àmbits depenem completament d'elles (per exemple: medicina o dades de documentació governamentals). És imprescindible que qualsevol persona que vulga poder afrontar el dia de demà la seua societat, tinga clares i ben formades les CD. De fet, tant en el vídeo de Jordi Adell on veiem tot el que englobaríem dins de CD (c. informacional, c.tecnològica, ciutadania digital, alfabetització múltiples, alfabetització cognitiva general,) ens fa reflexionar sobre la necessitat d'ensenyar aprendre a aprendre per poder defensar-se en el món tecnològic; com en la explicació del PLE on s'evidencia la necessitat de canviar d'estratègies didàctiques, ja que el paper del professor i de l'alumne ha canviat amb les TIC; o en el punt de vista de Howard Rhengold (Crap Detection 101) on ens explica i adverteix dels riscos d'internet del perill mala informació (informació “basura”) i sobre la necessitat de saber identificar i de verificar aquesta per poder aprendre. Totes aquestes fonts ens mostren la necessitat de treballar en les CD com a competència bàsica, sobretot de poder aprendre a reflexionar, ser crítics i transformar tota la informació que ens arriba per a tal de poder crear autèntics coneixements. I no només persones concretes s'han donat compte d'això, sinó països sencers que conjuntament han format plans com els: E.learning i E.europe (que avui en dia encara no han aconseguit tots els seus objectius) per a potenciar la implantació de les TIC. Això ens demostra que encara tenim un llarg camí per recórrer, i que és important que no defallim.
La tecnologia marca evolucions en les societats i les persones han d'estar preparades per a poder continuar i formar part en ella. La tecnologia no espera, avança i arrastra la societat a avançar amb ella, per això aquesta ha d'estar preparada i ha de tenir les seues competències digitals a punt. Perquè aquestes són necessàries per la seua supervivència.
